SINOPSI
L’obra tracta de vuit curtmetratges units per la veu d’un
narrador a l’inici de cada un d’ells. Cada curtmetratge compta amb el so d’un extracte
d’alguna peça de música clàssica de la mà de l’Orquestra de Filadèlfia dirigida
pel director Leopoldo Stokowski.
A l’inici de la pel·lícula el narrador, dona la benvinguda
als espectadors i presenta els instruments. Explica que hi ha tres tipus de
generes musicals: la música “narrativa”, que explica la historia, la “il·lustrativa”,
que apareix en funció d’algunes imatges concretes i la música “absoluta”, que existeix
per si mateixa sense dependre de res.
A partir de la presentació dels recursos audiovisuals que fa
servir la pel·lícula es desenvolupen les vuit escenes. La imatge només disposa
del suport audiovisual de la música. Els personatges no mantenen diàlegs
directes y es a través de la música com
s’explica el fil argumental.
Una de les escenes mes importants són “el mag i l’aprenent”,
on Mickye Mouse és l’ajudant d’un mag que pateix alguns problemes a causa de la
curiositat que li genera la màgia. També es molt mítica la part de “la
consagració de la primavera” on es presenta una explicació sobre la creació del
cosmos i de la terra utilitzant element naturals com: flors, aigua, peixos,
llum, etc.)
Fantasia, tot i ser una de les pel·lícules més importants de
la historia del cine, no va gaudir de molt èxit al 1940 quan va ser estrenada
per primer cop. El fracàs de taquilla que va patir s’associa a la falta
d’apreciació per part del públic cap a aquest gènere a llavors. Al 1999, per commemorar
el 60 aniversari de la pel·lícula fantasia, Walt Disney va produir Fantasia
2000. Aquest cop va comptar amb l’èxit
que durant aquest anys havia anat guanyat l’obra original.
LA BANDA SONORA
1. Tocata i fuga en re menor
Il•lustra la Tocata i fuga en re menor de Bach L'animació que acompanya aquesta peça consisteix en dibuixos animats abstractes que es barregen en el cel i diverses formes geomètriques, fetes per l'artista abstracte alemany Oskar Fischinger.
2. El trencanous
Il•lustra diferents parts del ballet que porta el mateix nom de Piotr Ilitch Txaikovski. Evoca les quatre estacions:
• Danse de la fée Dragée: algunes Fades acompanyades d’elfs van deixen rosada, colors de tardor o gebre en la part baixa del bosc.
• Dansa xinesa: Un fong de petites dimensions no aconsegueix entrar en un cercle.
• Dansa dels Mirlitons: s’observen flors que cauen a l'aigua.
• Dansa àrab: les il•lustracions representen un ballet de peixos.
• Dansa russa: apareixen especies vegetals de diferents països com cards cosacs i orquídies camperoles russes.
• Ball de les flors: alguns elfs ballen amb fulles d’arbre caigudes a la tardor. Ballen fins a l’arribada de l'hivern. Al final cauen flocs de neu en representació de l’arribada d’aquesta estació.
3. L'aprenent de bruixot
Aquesta és l'escena més coneguda de la pel • lícula. Utilitza l'escena explicada en el poema Der Zauberlehrling escrit en 1797 per Goethe i utilitza la música de L'aprenent de bruixot (1899) de Paul Dukas. Mickye Mouse pren prestat el barret màgic del bruixot Yensid. Embruixa unes escombraries perquè porten igual per netejar. No les pot controlar y acaba combatin contra la brossa embruixada en una escena repleta d’aigua.
4. La consagració de la primavera
La consagració de la primavera es una obra d'Igor Stravinsky. La musica es il•lustrada amb algunes escenes que pretenen mostrar el naixement de la Terra. Es veuen combats entre dinosaures, la seva desaparició, el sorgiment de les muntanyes, etc.
Hi ha una segona part on s’explica el so de manera visual observant les vibracions. Una línia vertical es comporta com a ona de so que precedeix a l’aparició d’ harmònics de colors. Ca Cada tonalitat evoca un instrument com: el so de l'arpa, del violí, de la flauta, de la trompeta, del fagot, de les percussions i del triangle.
5. Sisena simfonia
Il•lustra la sisena simfonia de Beethoven. En el curtmetratge apareixen una sèrie de déus i criatures de la mitologia greco-romana: Família Divina, Pegàs, Bacus i un ase, petits àngels alats, centaures mascles i femelles, Iris, Zeus, Vulcà, Helios i Diana.
6. Dansa de les hores
Tracta d’un ballet pres de l'òpera La Gioconda d'Amilcare Ponchielli. Hipopòtams, elefants, estruços i aligátorés ballen amb gran destresa . Aquesta par acaba amb una divertida imatge de trencadissa.
7. Una nit a la Muntanya Pelada
Il•lustra l’obra de Modest Mussorgski - reorquestado per Leopold Stokowski. L’animació representa que a prop d'un poble, el cim de les muntanyes es converteixen en un dimoni anomenat «Chernobog». Acull diferents bruixots i personatges per a celebrar el sàbat.
8. Ave Maria
L’obra de Franz Schubert es il•lustrada amb una llunyana processó amb torxes, penetrant en un bosc catedral, esborrant, així, les escenes de malson anteriors.
PREMIS
PREMIS
·
Honorary Award (oscar)
-Leopold
Stokowski (i els seus socis). Per a la seva assoliment únic en la creació d'una
nova forma de música visualitzat en la producció de Walt Disney Fantasia,
ampliant així l'abast de la pel · lícula com a entreteniment i com una forma
d'art (certificat).
-Walt
Disney, William I. Garityi J.N.A. Hawkins. Per la seva destacada contribució a
la promoció de l'ús del so en el cinema a través de la producció de Fantasia
(certificat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada